Dafne i Apol.lo

 

 

 

 

 

El mite d´Apo.lo i Dafne, com que he utiliztat el nom d´aquesta nimfa per  donar nom al meu blog, vaig a fer l´honor que es mereix  fent menció d´aquesta història d´amor apassionat però impossible  que sempre m´ha cridat l´atenció.

 

 

El mite comença quan Eros, després d´haver discutit amb Apol.lo, decideix venjar-se llançant dues fletxes, una d´amor per a Apol.lo i l´altra d´odi per a Dafne, filla del  déu rei Peneu. Com a conseqüència, Apo.lo s´enamora fatalment de Dafne i la persegueix incansablement, però ella sempre l´esquivava, fins que  un dia, quan estava apunt d´atrapar-la, aquesta, desesperada, demanà ajuda al seu pare el qual la va convertir en llorer, en el moment en que el Apol.lo anava a tocar-la. En record d´aquest amor, Apo.lo va prendre el llorer com a corona.

 

 

Així ens ho relata Ovidi en les seues Metamorfosis:

 «Dafne, Peneida, 

 va ser la primera estimada de 

Febus, no per un cec atzar, sinó pel

furor de Cupido. […] agafa dues

 sagetes amb diferents propòsits: causar

  l’amor o espantar-lo […] Ell s’enamora de cop, mes ella en fuig

 […] Ella, ja defallint, […] s’adreça a

les ones penees: “Pare, ajuda’m

[…]” Ha acabat el seu prec tot just,

quan sent que li pesen tots els

membres: el cos se cenyeix d’una

escorça ben fina, els cabells en

fullam es transformen, els braços en

branques […] només la bellesa conserva.

 Febus, malgrat això, l’estima

 i, al tronc repenjant-se, nota encara

el seu pit que batega sota l’escorça

[…] “Si no puc ja fer-te la meva

companya” diu, “el meu arbre et

faré, i així et tindran a la vora, oh

 llorer, els meus cabells […]”»  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Avete amici et amicae

Per fi crec que he aconseguit endinsar-me en aquest món dels blogs, bastant desconegut per a mi. Ara ja he donat el primer pas, elegir nom ( no s´imagineu el que m´ha costat elegir-lo, al final he acabat llatinitzant el meu nom, jejeje) i escriure unes parauletes per trencar el gel, que també costa d´alló més. La veritat és que no ha sigut massa complicat anar seguint els passos i vos assegure que si jo ho he aconseguit, tots podeu. Ara a vore si podem anar avançant i esperar que tot progresse adequadament i pugam entre tots anar creant aquesta xarxa interactiva que ens faja aprendre i gaudir els uns dels altres.

una abraçada, Laura